El
llot és el sediment fangós que es crea al fons d'aigües estancats, safareigs, dipòsits,
darsenes i rius de cabal molt baix. Contràriament al
fang té una llarga concentració de restes orgàniques. Aquesta capa depositada té un color molt fosc. El mot s'utilitza també per al sediment orgànic a les instal·lacions de tractament de les aigües, utilitzat com a
primera matèria per a la
digestió anaeròbica i la producció de
biogàs. A regions amb règim pluvial, la urbanització galopant i la impermeabilització del terra que n'és una de les conseqüències, va minvar el cabal de molts rius i rierols secundaris. El cabal disminuït va conduir a una sedimentació accelerada de llot, problemes d'
eutrofització, d'olor i d'evacuació de l'aigua, que va esdevenir biològicament morta. Per resoldre el problema els cursos d'aigua van entubar-se o el llit va ser cobert de formigó. El que va crear un
cercle viciós en accelerar l'evacuació de l'aigua, tot i causar problemes d'inundacions i de matar tot el biòtop ric de l'aigua. A més a més, s'inicien accions per a
renaturalitzar els rius ‘matats' per a recrear els cicles de despol·lució natural. Antigament, el llot de
dragatge dels rius, canals i recs de desguas s'utilitzava sovint com a
adob. Per la pol·lució i l'alta concentració de
metalls pesants el llot esdevingué sovint un
residu tòxic dl qual l'evacuació és problemàtic.
