Fosfolipidy (inaczej fosfatydy lub fosfotłuszczowce) – grupa organicznych związków chemicznych, lipidy, które oprócz reszt glicerolu i wyższych kwasów tłuszczowych zawierają resztę kwasu fosforowego związanego z zasadą azotową, np. choliną.

Fosfolipidi su klasa lipida i znacajna komponenta svih celijskih membrana. Oni mogu da formiraju lipidne dvoslojeve. Vecina fosfolipida sadrzi diglicerid, fosfatnu grupu, i jednostavni organski molekul kao sto je holin. Jedan izuzetak od ovog pravila je sfingomijelin, koji je formiran od sfingozina umesto glicerola. Prvi fosfolipid identifikovan u bioloskim tkivima je bio lecitin, ili fosfatidilholin, u zumancetu. Otkrio ga je 1847. godine francuski hemicar i apotekar Teodor Nikolas Gobli.

Fosfolipider är en grupp av fetter som tillsammans med kolesterol är de två vanligaste lipiderna (fetterna) i människokroppen. Fosfolipider är uppbyggda av ett polärt huvud och en hydrofob svans. Det betyder förenklat att huvudet är vattenlösligt och svansen fettlöslig.

Un fosfolípid és un tipus de lípid iònic, compost per l'esterificació de glicerol, amb dos àcids grassos (1,2-diacilglicerol) i un grup fosfat. Tanmateix també es pot substituir el grup glicerol per esfingosina. El grup fosfat pot unir-se per mitjà d'un enllaç fosfodièster a un altre grup d'àtoms, que sovint contenen nitrogen, com ara la colina, la serina o l'etanolamina i sovint posseïxen càrrega elèctrica. Totes les membranes actives de les cèl·lules posseïxen una capa doble de fosfolípids. Els fosfolípids habituals en la majoria d'éssers vius són la fosfatidiletanolamina, fosfatidilinositol, àcid fosfatídic, fosfatidilcolina i fosfatidilserina. Els fosfolípids també conformen la meitat de la lecitina.

Fosfolipidy (inaczej fosfatydy lub fosfotłuszczowce) – grupa organicznych związków chemicznych, lipidy, które oprócz reszt glicerolu i wyższych kwasów tłuszczowych zawierają resztę kwasu fosforowego związanego z zasadą azotową, np. choliną.

Fosfolipidi su klasa lipida i znacajna komponenta svih celijskih membrana. Oni mogu da formiraju lipidne dvoslojeve. Vecina fosfolipida sadrzi diglicerid, fosfatnu grupu, i jednostavni organski molekul kao sto je holin. Jedan izuzetak od ovog pravila je sfingomijelin, koji je formiran od sfingozina umesto glicerola. Prvi fosfolipid identifikovan u bioloskim tkivima je bio lecitin, ili fosfatidilholin, u zumancetu. Otkrio ga je 1847. godine francuski hemicar i apotekar Teodor Nikolas Gobli.

Fosfolipider är en grupp av fetter som tillsammans med kolesterol är de två vanligaste lipiderna (fetterna) i människokroppen. Fosfolipider är uppbyggda av ett polärt huvud och en hydrofob svans. Det betyder förenklat att huvudet är vattenlösligt och svansen fettlöslig.

Un fosfolípid és un tipus de lípid iònic, compost per l'esterificació de glicerol, amb dos àcids grassos (1,2-diacilglicerol) i un grup fosfat. Tanmateix també es pot substituir el grup glicerol per esfingosina. El grup fosfat pot unir-se per mitjà d'un enllaç fosfodièster a un altre grup d'àtoms, que sovint contenen nitrogen, com ara la colina, la serina o l'etanolamina i sovint posseïxen càrrega elèctrica. Totes les membranes actives de les cèl·lules posseïxen una capa doble de fosfolípids. Els fosfolípids habituals en la majoria d'éssers vius són la fosfatidiletanolamina, fosfatidilinositol, àcid fosfatídic, fosfatidilcolina i fosfatidilserina. Els fosfolípids també conformen la meitat de la lecitina.