Estrabão ou Estrabo (; ou 64 a.C. — ca. ) foi um historiador, geógrafo e filósofo grego. Foi o autor da monumental Geografia, um tratado de 17 livros contendo a história e descrições de povos e locais de todo o mundo que lhe era conhecido à época.

Estrabó era un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC i que va morir cap a l'any 20 dC. Descendia per part de la seva mare d'una família grega notable, en la que va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitridates VI Eupator i va negociar pel seu compte amb Lucul·le. Va estudiar a Nisa de Cària on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem de Nisa el jove, el filòsof peripatètic Xenarc de Selèucia, i Tirannió. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges per Grècia, Itàlia i Egipte; i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves pròpies experiències i els relats compilats, va escriure una "Geografia" (Geographica) dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el "III" està dedicat a la península ibèrica. En les seves descripcions dóna preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc. Durant la descripció de les Gàl·lies esmenta freqüentment als grecs Hiparc, Eratòstenes, Polibi i Homer, i a Juli Cèsar.

Estrabão ou Estrabo (; ou 64 a.C. — ca. ) foi um historiador, geógrafo e filósofo grego. Foi o autor da monumental Geografia, um tratado de 17 livros contendo a história e descrições de povos e locais de todo o mundo que lhe era conhecido à época.

Estrabó era un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC i que va morir cap a l'any 20 dC. Descendia per part de la seva mare d'una família grega notable, en la que va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitridates VI Eupator i va negociar pel seu compte amb Lucul·le. Va estudiar a Nisa de Cària on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem de Nisa el jove, el filòsof peripatètic Xenarc de Selèucia, i Tirannió. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges per Grècia, Itàlia i Egipte; i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves pròpies experiències i els relats compilats, va escriure una "Geografia" (Geographica) dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el "III" està dedicat a la península ibèrica. En les seves descripcions dóna preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc. Durant la descripció de les Gàl·lies esmenta freqüentment als grecs Hiparc, Eratòstenes, Polibi i Homer, i a Juli Cèsar.