Apabhramsha (Sanskrit अपभ्रंश apabhraṃśa „verdorbene Sprache“) ist ein Oberbegriff für diejenigen indoarischen Sprachen, die in ihrer sprachgeschichtlichen Entwicklung zwischen den Prakrits und den neuindoarischen Sprachen liegen. Sie wurden etwa in der zweiten Hälfte des 1. Jahrtausends gesprochen.

Apabhramsha (sanskrit, IAST: apabhraṃśa, dévanagari: अपभ्रंश ,prakrit: avahansa) est un mot utilisé par les linguistes pour désigner les dialectes usités entre le VI et XIII siècle dans le nord de l'Inde . Des bouddhistes et des jaïns ont utilisé ces langues à l'écrit.

Apabhraṃśa són els dialectes que es desvien de la normativa de la gramàtica sànscrita. El terme és utilitzat pels gramàtics sànscrits des de Patanjali, vol dir literalment en sànscrit «corrupte» o «llengua no-gramatical». El terme s'utilitza per designar els dialectes que formen la transició entre les llengües de l'Alta Edat Mitjana i les llengües modernes, en un període comprès entre els segles VI i XIII, malgrat que alguns estudiosos fan un ús més estricte per referir-se al període de transició, incloent-hi el període més recent de les llengües indoàries mitjanes.

Apabhramsha (Sanskrit अपभ्रंश apabhraṃśa „verdorbene Sprache“) ist ein Oberbegriff für diejenigen indoarischen Sprachen, die in ihrer sprachgeschichtlichen Entwicklung zwischen den Prakrits und den neuindoarischen Sprachen liegen. Sie wurden etwa in der zweiten Hälfte des 1. Jahrtausends gesprochen.

Apabhramsha (sanskrit, IAST: apabhraṃśa, dévanagari: अपभ्रंश ,prakrit: avahansa) est un mot utilisé par les linguistes pour désigner les dialectes usités entre le VI et XIII siècle dans le nord de l'Inde . Des bouddhistes et des jaïns ont utilisé ces langues à l'écrit.

Apabhraṃśa són els dialectes que es desvien de la normativa de la gramàtica sànscrita. El terme és utilitzat pels gramàtics sànscrits des de Patanjali, vol dir literalment en sànscrit «corrupte» o «llengua no-gramatical». El terme s'utilitza per designar els dialectes que formen la transició entre les llengües de l'Alta Edat Mitjana i les llengües modernes, en un període comprès entre els segles VI i XIII, malgrat que alguns estudiosos fan un ús més estricte per referir-se al període de transició, incloent-hi el període més recent de les llengües indoàries mitjanes.